Fotografia.html

Lent d'una càmera fotogràfica

Lent Nikkor 50mm de la marca Nikon

La fotografia és la tècnica de gravar imatges fixes sobre una superfície de material sensible a la llum basant-se en el principi de la càmera obscura. En la càmera obscura s'aconsegueix projectar una imatge nítida captada per una lent o un conjunt de lents sobre una superfície. Per emmagatzemar aquesta imatge les càmeres fotogràfiques utilitzaven fins fa uns anys exclusivament les pel·lícules sensibles; en canvi, ara s'empren també sensor digitals.

La paraula fotografia prové del grec i significa "dibuixar amb la llum" (de photós , llum, i graphe, escriptura).

La fotografia es pot classificar sota la més àmplia denominació de tractament d'imatges i, per aquesta raó ha fascinat tant a científics com a artistes des dels seus inicis. Els científics, sobretot, han aprofitat la seva capacitat per plasmar amb precisió tot tipus de circumstàncies i estudis, com els de la locomoció humana i animal d'Eadweard Muybridge (1887). Els artistes també han estat seduïts per aquests aspectes però han tractat sempre d'anar més enllà de la simple representació foto-mecànica de la realitat.

Taula de continguts

1 Tecnologia i tècnica en la fotografia
2 Aplicacions científiques de la fotografia
3 Fotografia com a art
4 Semiòtica de la fotografia
5 Drets d'autor
6 Gèneres fotogràfics
7 Fotògrafs
8 Vegeu també
9 Enllaços externs

edita Tecnologia i tècnica en la fotografia

edita Aplicacions científiques de la fotografia

La fotografia ha constituït des dels seus inicis un mitjà de gran utilitat en la investigació científica. Gràcies a la seva utilització en l'àmbit científic es té la possibilitat d'enregistrar fets que no poden ésser observats directament, com per exemple aquells que es desenvolupen en temps molt breus (fotografia ultrarràpida) o molt llargs (fotografia de baixa velocitat), aquells que succeeixen a escala microscòpica, aquells que afecten a regions molt grans de la Terra o de l'espai (fotografia aèria, orbital, astronòmica), aquells relacionats amb radiacions no visibles per l'ull humà, etc.

Entre les més importants aplicacions de la fotografia en el camp científic destaquen la fotografia ultraràpida i estroboscòpica, la fotografia estereoscòpica, la fotografia infraroja i ultraviolada, la fotografia aèria i orbital o la fotografia astronòmica.

edita Fotografia com a art

Quan els coneixements en òptica van ser suficientment avançats, els pintors descobriren la manera de projectar una imatge sobre una pel·lícula de paper amb oli. Això els permetia prendre notes ràpidament, amb el desavantatge de la inversió de la imatge i la seva mida reduïda. Això coincideix amb el creixement del realisme en la pintura.

Més endavant es descobriren tècniques usant aigua i clara d'ou que feien possible aconseguir que la imatge per si mateixa es quedés gravada en paper. Aquesta tècnica es va anar perfeccionant gràcies a la comprensió del fenomen químic implicat i a una continua experimentació amb materials alternatius. Ben aviat va ésser possible tenir una caixa amb un paper fotosensible amagat de la llum, un canó amb el qual enfocar-la i un obturador per fer passar la llum el temps suficient perquè s'impressionés la pel·lícula.

La fotografia com a art, ciència i experiència humana foren evolucionant en paral·lel durant aquest temps. Quant va ésser possible fer de la càmera un dipòsit mòbil fàcil de fer servir, aparegué la possibilitat d'influir en l'espectador mitjancant la posició de la càmera i el seu enfocament, amb la qual cosa permetien traslladar la subjectivitat del fotògraf a la fotografia, a més a més d'anar construint un llenguatge artístic.

El llenguatge fotogràfic va partir de l'herència de la pintura; nogensmenys, amplià ràpidament el seu lèxic gràcies a la facilitat per fer enquadraments extrems (picats, contrapicats, etc.), la captura del moviment amb llargs temps d'obturador i la decisió del moment. La pressió sobre el fotògraf per marcar la seva subjectivitat en la fotografia forjà un llenguatge ple de subtileses però perfectament comprensible, molt directe per a qualsevol observador.

Avui en dia la fotografia és practicada per milions de persones en tot el món amb bones càmeres fotogràfiques. Es prefereixen actualment les càmeres amb bona òptica i moltes opcions que afegeixen flexibilitat. Pel contrari, en les destinades al consumidor, l'òptica i l'obturador són dirigits per l'electrònica, treient gran part de la imprevisibilitat del fet de fer una foto. L'aparició de les càmeres digitals, càmeres mixtes amb vídeo i la fotografia en entorns de realitat virtual compliquen, enriquint, el futur d'aquest art.

edita Semiòtica de la fotografia

En la semiologia, un signe és una realitat que designa un altre afer real, es a dir, manté una relació entre allò designat, el designant i allò representat i es divideix en tres tipus: icona, símbol i índex. Des de la difussió de la fotografia, diversos corrents de pensament han discutit sobre la categoria semiòtica en la que s'ha d'ubicar, considerant la seva naturalessa com a signe gràfic. El semiòtic francés Philippe Dubois, en el seu llibre El acto fotográfico, divideix aquestes tendències en tres posicions epistemològiques, basant-se en autors célebres com Roland Barthes o Charles Sanders Peirce:

La fotografia com espill d'allò real: accentuant la capacitat de la fotografia per reproduïr amb exactitut el que es vol representar, es considerada un signe icònic.
La fotografia com a transformació d'allò real: on es considera la fotografia com a símbol, ja que está subjecta a una série de concepcions culturals.
La fotografia com a petjada de la realitat: la fotografia es inseparable a l'acte que li ha donat la vida, va unida al seu referent mitjançant una prolongació física, es per tant, un índex. Només després de l'acte de prémer el disparador, pot arribar a adquirir semblança com a icona i sentit com a símbol, però mantenint per damunt de tot la seva qualitat inicial.

La fotografia es per naturalesa una imatge-acte que pertany a la categoría dels índex i manté una conexió física amb el seu objecte referencial, d'on es deriven una série de consequències: la singularitat de la imatge fotogràfica, la capacitat d'atestiguament i la designació concreta d'allò que volem plasmar. Al mateix temps, també implica unes característiques particulars només aplicables a l'índex fotogràfic: La capacitat de ser una petjada separada, plana, lluminosa i discontínua.

edita Drets d'autor

El dret d'autor considera les imatges fotogràfiques amb la finalitat de tutelar les imatges de persones o aspectes, elements o fets de la vida natural o social obtingudes mitjancant l'ús d'un procediment fotogràfic o procès anàleg.

Correspon al fotògraf, exceptuant algunes qüestions relatives als relats fotogràfics, el dret exclusiu de reproducció, difusió i venda. Emperò, si l'obra ha sigut obtinguda en el marc d'un contracte d'arrendament de serveis o de treball, aquest dret exclusiu correpon al responsable de l'encàrrec contractual. La durada dels drets sobre la fotografia vénen determinats per la normativa legal d'aplicació.

El dret també protegeix la privacitat del subjecte fotogràfic. De fet, està permesa la difusió de fotografies sense el permís del subjecte només en els casos de personatges públics, entenent-se com aquelles persones que per la seva feina o càrrec públic esdevenen de notorietat pública. En la resta de casos, el fotògraf titular de l'obra ha d'obtenir el permís del subjecte per a la publicació i exposició pública.

edita Gèneres fotogràfics

edita Fotògrafs

edita Vegeu també

edita Enllaços externs

Més informació de Wikimedia:
	Commons.
	[{{localurl:Commons:Category:{{{Commonscat}}}\|uselang=ca}} Commons.
	Viccionari.
	Viquidites.
	Viquiespècies.
	Viquillibres.
	Viquinotícies.
	Viquitexts.
	Viquiversitat.

...