Classificació científica.html



La jerarquia dels vuit nivells principals de la classificació biològica. No es mostren els nivells menors intermitjos.

La classificació científica o classificació biològica és un mètode usat pels biòlegs per agrupar i categoritzar espècies d'organismes. La classificació científica també rep el nom de taxonomia científica, però és diferent de la taxonomia vernacular, que no té caràcter científic. La classificació actual té els orígens en el treball de Carl von Linné, que classificà les espècies segons les seves característiques físiques. Des d'aleshores, aquests grups han estat revisats per millorar-ne la concordància amb el principi Darwinià de l'origen comú. La filogènia molecular, que utilitza seqüències d'ADN com a informació, ha provocat moltes revisions recents i probablement ho continuarà fent. La classificació científica forma part de la ciència de la taxonomia i de la sistemàtica.

edita Orígens de la classificació científica actual

Article principal: Taxonomia de Carl von Linné

El científic suec Carl von Linné (1707-1778) és l'autor, entre altres, de l'obra Systema Naturae (primera edició del 1735), que s'edità dotze vegades al llarg de la seva vida. En aquesta obra, la naturalesa estava classificada en tres regnes: mineral, vegetal i animal. Linné utilitzà cinc grups: classe, ordre, gènere, espècie i varietat.

Abandonà els llargs noms descriptius de classes i ordres i els noms genèris de dues paraules utilitzats pels seus predecessors immediats i els substituí per noms d'una sola paraula. També definí molts gèneres i classificà nombroses varietats dins d'una mateixa espècie, salvant així la botànica del caos creat pels [[|horticultura|horticultors]].

Linné és especialment conegut per la seva introducció del mètode que encara s'utilitza avui en dia per formular el nom científic de cada espècie. Abans de Linné, s'utilitzaven noms de moltes paraules (composts d'un nom genèric i una differentia specifica), però com que aquests noms eren una descripció de l'espècie, no estaven fixats. A Philosophia Botanica (1751), Linné es va esforçar per millorar la composició i reduir la longitud de molts dels noms de moltes paraules, eliminant retòrica innecessària, introduint nous termes descriptius i definint-ne el significat amb una precisió sense precedents. A finals de la dècada del 1740, Linné començà a utilitzar un sistema paral·lel que consistia en donar nomina trivialia (noms trivials) a les espècies. Un nomen triviale era un epítet d'una o dues paraules escrit al marge de la pàgina,al costat del llarg nom "científic". Les úniques restriccions que hi aplicà Linné eren que els noms trivials havien de ser curts, únics dins de cada gènere, i que no havien de canviar. Linné aplicà constantment nomina trivialia a les espècies vegetals a Species Plantarum i a les animals a la desena edició de Systema Naturae.

Utilitzant aquests epítets científics constantment, Linné separà la nomenclatura de la taxonomia. Tot i que l'ús paral·lel de nomina trivialia i els llargs noms descriptius durà fins finals del segle XVIII, poc a poc fou substituït per la pràctica d'utilitzar noms propis més curts, combinant el nom genèric i trivial de l'espècie. Al segle XIX, aquesta nova pràctica quedà codificada a les primeres Normes i Lleis de la Nomenclatura, i la primera edició de Species Plantarum i la desena de Systema Naturae foren elegides com a punts de partida per la Nomenclatura Botànica i Biològica, respectivament. Aquesta convenció per a anomenar les espècies rep el nom de nomenclatura binomial.

Actualment, la nomenclatura està regulada pels Codis de Nomenclatura, que permet els noms dividits en grups taxonòmics.

edita Rangs taxonòmics

Article principal: Rang taxonòmic

Hi ha vuit grups taxonòmics principals: regne, fílum, divisió, ordre, família, gènere i espècie.

Els grups zoològic i botànic són lleugerament diferents.