Ciutat.html



Aquest article tracta sobre les ciutats. Per a Ciutat de Mallorca, vegeu Palma.

Una ciutat és una població gran amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població treballant a l'agricultura. L'urbanisme és la disciplina que s'ocupa del seu estudi, dins la geografia. La sociologia la considera un organisme viu o una xarxa de relacions humanes i serveis. La tendència demogràfica actual és el creixement progressiu de les ciutats i la reducció dels petits pobles.

edita Distinció entre ciutat i altres poblacions

El títol de ciutat es concedia, al nostre país, per motius històrics, i per nomenament reial (o, en els breus períodes republicans, del President de la República), a les viles que han augmentat notablement de població, esdevenint una urbs de nivell considerable, o que han passat a tenir una importància més gran en el territori que les envolta, de vegades derivat del joc polític que han desenvolupat. És per tant, una concessió de gràcia com a reconeixement del seu pes específic al llarg -on en un moment determinat- de la història.

Tanmateix, en l'última remodelació de la Llei municipal vigent a Catalunya en l'actualitat, publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el 20 de maig del 2003 es va donar un tomb important al tema, despullant les intitulacions de vila i ciutat de tota mena de privilegis i concessions gracioses de l'autoritat vigent, i deixant en un títol que és opcional a partir d'uns mínims d'aplicació automàtica. En efecte, la llei esmentada aporta el següent: Article 34. Nom del municipi. 34.1 Els municipis poden anteposar al seu nom el títol de vila si tenen més de cinc mil habitants i el de ciutat si en tenen més de vint mil. L'adopció o la modificació del tractament ha d'ésser acordada per l'ajuntament, el qual n'ha de donar compte al Departament de Governació i Relacions Institucionals. 34.2 No obstant el que disposa l'apartat 1, els municipis mantenen els títols i els honors que els hagin estat reconeguts.

Al Regne Unit compten amb dos termes: city, per oposició al més genèric town. Només són city els nuclis que tenen aquest títol per virtut d'un decret reial, com a Catalunya. En altres indrets es considera la ciutat el nucli d'influència d'altres poblacions o la seu d'institucions polítiques. A l'Edat Mitjana una població emmurallada que estava sota la dependència directa del rei podia rebre aquest nom, sempre a partir del preceptiu nomenament reial.

Un cas curiós, no gaire conegut, és que Madrid no és ciutat, ja que no ha estat mai designada com a tal, i continua tenint el títol de vila: villa, en castellà. És, evidentment, un d'aquells casos en què la mateixa entitat de la població contrasta amb el títol que té, però de vegades la història té coses com aquesta...

Barri de Pacaembu a São Paulo, Brasil

Ara bé, un tema diferent és la consideració de ciutat, amb nomenament o sense, que s'atribueix per raons diverses. El criteri del nombre d'habitants, per exemple, varia en funció de l'època, la zona i les escoles o tendències. Per exemple, per als economistes del cercle de Praga a partir de 1.000 habitants sempre es parla de ciutat, mentre que a Espanya el límit sol establir-se en 50.000 habitants segons uns autors o 35.000 segons d'altres.

Les fronteres difuses entre la ciutat i la seva àrea d'influència dificulten en ocasions precisar quants habitants reals té, cosa que també succeeix en casos com les ciutats dormitori o d'estiueig, que són nuclis de població en els quals varia molt el nombre dels seus habitants en funció del moment del dia o de l'any.

edita Ciutats dels Països Catalans

Tot i que es té constància que Elx fou ciutat en època romana, no recuperà aquesta distinció fins al 1877. Seria, juntament amb les següents, la ciutat més antiga del nostre àmbit.

En època romanovisigòtica eren considerades ciutats les seus dels bisbats: Barcelona, Elna, Girona, Lleida, la Seu d'Urgell, Tarragona, Tortosa, València i Vic. De seguida, però, ja a l'Edat Mitjana s'afegiren a la llista de primer Balaguer, Manresa i Palma de Mallorca (també anomenada Ciutat de Mallorca), més tard Xàtiva, i després Alacant i Oriola. Amb el pas dels temps, 80 viles més s'han anat afegint a la llista. La darrera, nomenada ciutat el 1986, ha estat Barberà del Vallès.

Al segle XVI eren reconegudes com a ciutat l'Alguer, Alcúdia de Mallorca, Solsona i Villena, tot i que aquesta darrera, dins de la Corona de Castella. Al XVII, s'hi sumaren Dénia, Gandia i Utiel, la darrera també dintre de la Corona de Castella. Al XVIII, Cervera, Ciutadella, Eivissa, Fraga, Maó, Mataró, Reus, Sant Carles de la Ràpita i Xixona.

Ja al XIX, la llista s'incrementa notablement: Alcoi, Alzira, Badalona, Berga, les Borges Blanques, Castalla, Castelló de la Plana, Cullera, Elx, Felanitx, Figueres, Gandesa, Igualada, Inca, Llíria, Morella, Oliva, Perpinyà, Requena (dins del Regne de Castella), Roquetes, Sabadell, Sagunt, Sueca, Tàrrega, Terrassa, Tremp i Valls.

Finalment, al segle XX (al XXI encara no se n'ha anomenat cap), foren declarades ciutats Alaior, Albaida, Alcanar, Algemesí, Amposta, Artesa de Segre, Banyoles, Barberà del Vallès, Benicarló, la Bisbal d'Empordà, Borriana, Calella, Callosa de Segura, Carcaixent, Carlet, Cornellà de Llobregat, Elda, Granollers, l'Hospitalet de Llobregat, Llucmajor, Manacor, Manises, Monòver, Montcada de l'Horta, Novelda, Olot, Ontinyent, Pedralba, Santa Coloma de Farners, Santa Coloma de Gramenet, Sant Feliu de Guíxols, Sant Feliu de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts, Sóller, Tavernes de Valldigna, Torrevella, la Vall d'Uixó, la Vila Joiosa i Vila-real.

Consten a l'Enciclopèdia Catalana com a ciutats, tot i que no n'hem pogut verificar l'autenticitat, Peníscola i Vinaròs.

edita Parts d'una ciutat

Les ciutats antigues no es planificaven (a excepció de les romanes), i per això no totes consten dels mateixos elements (les primeres ciutats daten del 3500 aC). En general, però, una ciutat consta del nucli històric (origen de la ciutat), eixamples posteriors de diferents èpoques, zones residencials, zones industrials (usualment als afores) i centres socials, si bé algunes d'aquestes àrees poden superposar les seves funcions. Les diferents parts de la ciutat estan connectades per un sistema de transport públic.

edita Tipus de ciutat

No hi ha una llista completa dels tipus de ciutats, que varien molt en funció de la zona, però els principals són:

• ciutat administrativa: seu de les institucions polítiques, usualment és una capital "nova" que substitueix la població tradicional, com Brasília
• ciutat industrial: el sector secundari ocupa un lloc preeminent, com el cinturó de Barcelona o les ciutats alemanyes de la conca del Ruhr
• ciutat turística
• ciutat comercial
• ciutat universitària: té gran rotació de població, una universitat i vida social i cultural intensa
• ciutat residencial.

edita Vegeu també

Més informació de Wikimedia:
	[{{localurl:Commons:{{{Commons}}}|uselang=ca}} Commons.
	Commons.
	Viccionari.
	[[q:{{{Viquidites}}}|Viquidites]].
	[{{localurl:Wikispecies:{{{Viquiespècies}}}|uselang=ca}} Viquiespècies.
	[[b:{{{Viquillibres}}}|Viquillibres]].
	[[n:{{{Viquinotícies}}}|Viquinotícies]].
	[[s:{{{Viquitexts}}}|Viquitexts]].
	[[:en:v:{{{Viquiversitat}}}|Viquiversitat]].

• Ciutat global